INICIS

Quant temps fa, si fa temps que escric? Tants anys com raó tenc que m’avala l’existència, és el que fa que empro el llapis i el bolígraf per escriure el que em surt de l’ànima. Ningú sap, més que el que sap que és el que m’agrada. Escriure és treure els meus sentiments. És la millor manera que tinc de mostrar les meves emocions. M’agrada el fonema, la paraula, el so, el text, el llibre i la llibreta, el llapis i la ploma. M’agrada el negre sobre blanc, i el somni fet paraula.

Tants anys fa com raó tenc que la meva vida no és pot concebre sense un llibre a les meves mans. Tants girs i voltes he fet com llibres he fet meus, he viscut i he pensat, i sense lletres la meva vida no és vida. Prou que ho saben els que me coneixen, són tants pocs que crec que ni jo mateixa sé qui sóc.

Tants anys fa com raó tenc que la vida no és vida sense escriure.  La història em fascina perquè sense ella no seriem aquí, ni sabrien qui som. Pobres diables els que reneguen del passat. El passat no és més que el present d’ahir, i el futur de la història. Aquesta història que volem  esborrar, però que no és capaç de desaparèixer perquè ha passat, s’ha fet present i es recordarà en el futur, malgrat tot.

Vull escriure i escric; vull llegir i llegeixo. Moltes coses he deixat sense fer, però mai és tard, perquè avui és l’ahir de demà, i això no es pot negar.

Inicis són inicis, però no estan sols, omplirem els buits i els farem valer. Només són això: INICIS.