DEMAGÒGIA

La demagògia és, com  la seva paraula bé indica, la direcció que es fa d’un poble apel·lant als seus sentiments. En aquests moments de dubtes, crispació, tristesa, solitud, davant els moments que es viuen de crisi, és fàcil usar-la per a convèncer la gent de que el que un exposa és el millor. La facilitat de paraula, el carisma i la retòrica fan que sigui fàcil seguir el que ens sembla més bo, pensant que potser alternativa al que vivim. No ens equivoquem, cerquem en els demés la veritat no només en la paraula, també en el fet, en els gestos, en la historia. Potser no hi hagi res que encara estigui per escriure, potser s’hagi pogut llegir tot el que s’ha escrit, però queden moltes coses a dir encara que sigui de manera diferent.

És senzill i fàcil atraure cap a un mateix les decisions dels demés quan el que ho fa és un bon director, no ens deixem enganar. Confiem en els nostres instints i repassem la història, això sempre és bo. Conèixer el passat ens serveix per a fer un millor present i rectificar un futur que serà demà. El que escric serà història quan ho acabi, i ho serà demà, potser ningú més ho llegirà, però serà passat, present i futur. Que són aquests sinó moments en la línia del temps de la que en som part. Vivim en un concepte espai-temporal i no ho podem evitar. Estam en un moment determinat en un lloc determinat, potser errat però existent, fem-lo nostre amb les nostres idees.

Cultivem-nos, com deia el filòsof : “Què és un esperit cultivat?  És el que pot mirar les coses des de molts punts de vista”. Només mirant les coses des de diverses perspectives podrem trobar el vertader sentit de les paraules dels demés. No ens deixem enganar a la primera de canvi, mira’m-ho des de tots els angles, només així farem una observació ben feta. No deixem que s’apoderi de nosaltres la fal·làcia que ens ofereixen vestida d’una demagògia aclaparadora, així serem esclaus dels que ens volen vendre i que nosaltres haurem comprat.

La confiança en les persones s’ha de donar per suposada, només els esdeveniments ens han de fer girar l’esquena a la gent. Però cert és, que els gestos i la comunicació no verbal ens poden oferir una pinzellada de la veritat amagada, i de la mentida predicada.

Vivim en una “polis” i som polítics perquè sinó no seriem éssers humans. Tothom té ideologies i no per això es pot rebutjar ningú. Senzillament cada un ha d’elegir el camí que li sembla més just i correcte i no deixar-se endur per la demagògia ben venuda a una gent desvalguda i amb forta pressió pels moments que es viuen. Obrim els ulls a la veritat.

“No tots els ulls tancats dormen, ni tots els ulls desperts hi veuen” (Bill Cosby)