CONFIANÇA

Confiança. La confiança la generen les mateixes persones. El que esperam dels demés, el que creiem, el que defensam ens aporta confiança quan la resposta rebuda pensam pot ser possible.  La possibilitat de generar empatia és el que ens fa sentir confiats davant els demés. Però s’ha d’anar alerta amb els gestos, aquests inevitablement han d’acompanyar les paraules que es diuen. Si ens fallen una vegada potser perdin el respecte i el que generin sigui desconfiança.  La mar és blava perquè ens ha confiat a veure-la així, però ho és realment? No, però ens agrada així com es mostra. És el que en passa cada dia, cada minut, cada segon, cada instant del nostre existir. El que veiem no és sempre el que sembla, i el que sembla no és gairebé mai el que desitjaríem que fos.

La inseguretat no va lligada amb confiança, sinó talment el contrari. Si no n’estam segurs és perquè no confiam, i si és així ens hem de saber retirar a temps. No existeixen els malentesos, o es confia o no es confia, això és el re de la qüestió. Perquè dubtar si estam totalment segurs? Perquè estar totalment segurs si no confiam? Quina és la bona? La vida només és una i no la podrem tornar a viure. Va bé provar coses per a saber si són bones, però quan les provem és perquè confiam, encara que sigui durant un segon de la nostra existència, si no fos així no les provaríem. Amenaces? No hi crec. Quan un es sent amenaçat i ha de fer alguna cosa per alleugerar l’amenaça és perquè no confia en allò.

Confiem i fem les coses per això. Les coses sempre passen perquè han de passar i perquè realment confiam en que res dolent sorgirà d’allò en el que hem dipositat el nostres sentits. Les coses es fan per confiança, si no surten bé ja desconfiarem.