NO CALLAREM!

Les amenaces de destrucció provoquen moltes vegades emocions atemorides, però aquesta vegada no ha estat així. El govern Bauzá pretén arraconar la nostra llengua i els habitants de les Illes Balears hem estat valents i hem sortit al carrer per a mostrar que no callarem. Una mostra és la manifestació del passat 25 de març on vaig veure gent gran, gent jove, gent madura i infants. un poble unit per a manifestar el seu desig de que la nostra llengua no sigui retallada, arraconada, menyspreada i aniquilada. Allà vaig veure gent pacifica clamant justícia a un govern que no ens vol escoltar però que no pot negar que ens sent. Qui no és capaç de sentir 50.000 veus al carrer? Qui no és capaç de sentir les cançons de defensa que es fan? Aquí ningú ens manipula, sortim al carrer perquè ho volem fer, sortim a cantar perquè ho volem fer, i ja està bé de fer declaracions horroroses en contra de la gent del poble, nosaltres som el poble i el govern té l’obligació de mirar per a nosaltres sense discriminar-nos.
Quines histories conten de bilingüisme ni de no sé que més? No existeix el bilingüisme més que en la gent que defensa la llengua.  Jo he de poder anar al metge, a la policia i a qualsevol finestreta de l’administració i he de poder parlar en la meva llengua pròpia. Ells me diuen que ho puc fer. Com ho he de poder fer si els que m’atenen no m’entenen? Perquè ma mare que té 71 anys ha de parlar en castellà perquè un funcionari no l’entén? això no és de rebut.
Estic farta de que diguin que ho duen al programa. Vostè senyor Bauzá al programa duia el tema de la llei de funció pública, cert. Però també va dir, i està gravat, que no tocaria la Llei de Normalització lingüística, i ara ho fa. No recorda que també deia que acabaria amb la crisi i crearia molts llocs de treball, i on són aquests? perquè les xifres d’atur parlen per elles soles. És una vergonya! L’únic que manipula aquí és vostè que intenta canviar les seves paraules i fer embarbussaments que ni tan sols sap fer. Ja no estam en temps de dictadures on havíem de callar per por de morir, ara les coses han canviat, no estam als anys de la repressió, i vostè farà el que li roti, però la seva pala va cavant una fossa cada vegada més profunda. Faci feina per a que els demés en puguin fer també, no dediqui tots els seus esforços a enterrar un poble en moviment, perquè no ens aturarà la seva planta de senyoret que no ens fa por, sinó llàstima. Parlaven vostès de tri-lingüisme, permeti’m que rigui de les seves idees absurdes. Volen una doble línia? Però si no poden pagar ni els mestres que tenen; a que juga vostè?
No callarem malgrat estigui prohibit, durem el llaç malgrat estigui penat, sortirem al carrer malgrat els faci mal de panxa i cantarem amb tota la nostra força perquè la nostra arma és la raó. Deixin de sortir a dir tonteries que no fan més que mostrar el que són, i dediquin el seu esforç a lluitar per un poble que necessita llocs de feina, un poble que necessita que li donin la mà per a sobreviure, i no provoquin més escletxes i divisions entre la gent que no tenia cap problema amb la llengua fins que vostès arribaren.
En català, ara i sempre més!