Així serà!

Hi havia una vegada, en un espai gran de petites proporcions, una llengua que es sentia atemorida. Arribaren uns pirates ferotges que volien trepitjar-la, volien arrabassar-la i atemorien a la gent que la parlava. La repressió creixia dia rere dia, mentre la gent s’amagava tement el que li podrien fer els enemics de la llengua. La tempesta s’acostava més i més, mentre el poble no sabia que podia fer per aturar aquest desgavell. Aquella gent retallava i retallava, i els trons, la pluja i el vent s’anaven apoderant d’aquell petit gran espai, mentre el poble es tornava invisible i s’amagava rere uns escuts que ells mateixos es feien amb la seva por.

Però un bon dia, sorgiren els cavallers disposats a defensar el que era seu, no podien consentir tal barbàrie, i es posaren a fer feina amb més força que mai. Parlaren amb la gent i es convertiren amb la veu del poble.

-Què podem fer nosaltres? –els demanaven els habitants d’aquell poble.

-Heu de donar-nos suport amb la vostra signatura perquè el temps amenaça tempesta –deien els cavallers armats de valor.

-Així ho farem! –clamà la gent esperançada.

Aleshores el moviment va començar a créixer i a créixer més, fins que hi hagué tanta gent al seu costat, que els opressors amb les seves tropes es varen haver de retirar derrotats per un poble que havia clamat justícia i l’havia obtinguda.

Els cavallers es passejaven cridant: “Fora llamps i tempesta, fora pertorbacions i benvinguda la calma. Gent del poble, conservau, teniu cura i manteniu ferma l’esperança de la raó perquè aquesta està del nostre costat. El que és nostre, nostre ha de ser, i les nostres armes són la llengua i la terra i aquestes són les que hem de fer servir”

D’ençà d’aquells temps fúnebres i tempestuosos la calma ha estat l’ànima del poble, i la llengua la veu de la gent, i el clam d’un moviment nascut de la desesperança i de la desil·lusió del poble sempre ha estat: Visca la llengua i visca la terra en harmonia!

I conte contat, conte acabat, i de ben segur que serà veritat.

Ànims i esperança!