Així comença

Vaig arribar a Mallorca amb una calor insuportable. La xafogor era cada cop més inaguantable i tot i així passava gust d’estar-hi. Feia vint anys que no trepitjava l’illa. Als estius, quan era petita, m’agradava córrer pels carrers del poble. M’agradava veure les paperines que posaven a la plaça, es movien amb el vent, i feien un renou com si milions d’abelles dansessin sobre aquella plaça enrajolada d’un color gris perla. M’agradava jugar pels horts que envoltaven el poble. La bicicleta era el meu mitjà de transport. La il·lusió era el que em portava a tota jo. Havien passat molts anys des d’aleshores; feia molt que no veia els mallorquins que abans eren els meus amics i amigues. La meva vida havia canviat tant que no sabia si em reconeixerien. Havia mantingut el contacte per correu ordinari, primer; per correu electrònic, més tard. Però mai ens havíem tornat a veure les cares. Feia calor, però tenia la carn de gallina.  Un calfred em va recórrer el cos d’alt a baix quan vaig trepitjar la terra.