SENTIMENT CULÉ

He de confessar i confesso, que ahir vaig plorar i molt. L’acomiadament d’un geni de la pilota, de les relacions humanes, del saber estar i del saber fer, em va fer trontollar tot el meu ésser. No puc acabar d’acceptar la seva absència a les banquetes, al vestidor, a la sala de premsa, i fins i tot al mig camp, a aquell on va córrer i lluitar, a aquell on el van treure, a aquell on ens va fer sentir tantes coses als culers, als que ho som des que tenim ús de raó i fins i tot abans, perquè ho portam als gens, perquè així ho vam mamar de petits, a aquells que sempre em sentit en blaugrana i mai deixarem de fer-ho. Som patidors? Es clar que sí. Els que es senten els colors, els que lluiten i defensen casa seva es veuen obligats a sofrir, però el gaudiment dels èxits és tan gran que ens sentim feliços i orgullosos de suar la camiseta.

En Pep ens ha donat uns anys meravellosos, de goigs i alegries que mai oblidarem perquè han quedat gravats a la història, i aquesta és la que conforma el nostre ser, el nostre existir. Però també sé que hi tornarem, perquè som més que un club, i perquè entre tots ENS HI DEIXAREM LA PELL.

Gràcies Pep, i torna quan vulguis, perquè CAN BARÇA és casa teva, i això ho saps bé tu.

Culé, culé i culé per sempre més!